Espero que tothom hagi felicitat a la seva mare... = )Avui dia de patejar-me Wellington... Surto tan d'hora que ni el I-site ni els museums estan oberts, jeje M'he caigut del llit d'hora... Perquè el Steve ha arribat a les 5h del matí, torrat com un cep, encèn el llum, mira la pasta que li queda a la cartera, que no deu ser massa perquè va fi i aqui el beure no és precisament barat, tanca el llum i jeu damunt del llit vestit tal com cau... I no vegis com roncava, jeje Així que a les 6h ja estava en marxa, dutxant-me, esmorzant tranquilament,... = ) Faig temps, pel mercat de Bonavista mentre obren tot... = )
Compro quatre coses... Avui tastarem el corder Neozelandés, a veure si es tan bó com diuen...Després vaig al National Museum Te Papa, el més gran de NZ i gratuït...
En acabat d'haver-me'l recorregut tot, em vaig cap al Mt Victoria amb el Cable Car, un funicular que et puja fins dalt de tot (198m), on hi ha les millors vistes de la ciutat, el Botanic Garden i un parell de Observatoris...
Això del Museum i del Botànic Garden és més cansat que un trekking de 30km, jeje
A la tarda, com que ja he vist tot el que havia de veure a Wellington, inclòs el famòs parlament, que sembla un tortell jeje, em vaig cap a Paraparaumu, on paso la nit... Demà ja veurem, segurament vagi cap a Wanganui NP i més endavant cap al Tongariro NP... Sobre la marxa!!
Petons i abraçades
Ostres!!! Huooooola!!!
ResponderEliminarAcabo d'escriure una parrafada que no sé ni d'on m'ha sortit... i de la mateixa manera, no sé què cony he tocat i se m'ha borrat tot!!!!
Càgon la república peruana!!!!!!!!!!
Ja ho veus que aquí tot igual... el que és patós, patóes es queda... Veig que tot et va força bé; a l'Esteve aquest, fot-li un cohet al cul!!! Si estessis a España et diria que reclamessis danys i perjudicis!!!, però m'imagino que allí no deu anar així això, no?
Per part meva poca cosa a explicar... anem fent el que podem i ens deixen...
Cuida't i una abraçada!!!!!!!
Hola xaturrin, que tal?
ResponderEliminarM'alegro de tenir noticies vostres... Acabo de llegir un mail de l'Anna. I em penso que la postal a tornat a arribar al veí, jeje Ho sento! Aquestes anécdotes formen part del viatge, jeje Bueno gràcies per escriure algun comentari, així al menys no tinc la sensació de que cau en sac buit, jeje Que ja se que no és així...
Doncs molt bé!! Continueu fent que no és poc, jo també però... jeje Que ja saps allò de que qui dies passa anys empeny...
Cuideu-vos molt!
Una abraçadaa