A primera hora surto a rodar com sempre... Després d'esmorzar vaig a xollar-me al lloc més barat que he trobat, jeje, 10$ i m'ho han fet bé i tot, jeje Conservo les orelles, jeje
Que ja em tocava i que ara durant 3 dies estaré ocupat fent d'Hostie, així que feina feta...
Després faig un volt i la resta del matí recapacito que fer amb l'hospi... Ja he tingut prou temps per rumiar-ho i no ho puc deixar còrrer més... Que tampoc és qüestió deixar-ho per l'últim dia, que també hauran de fer els plannings... Així que envio un correo a la jefa dient-li que hi compti amb mi, que em torno a reincorporar a l'Agost quan se m'acabi el permís sense sou... Si encara no s'han pronunciat fins ara, i mira que fa anys, no crec que ho facin tot just ara... No ha estat una decisió fàcil per les pressions rebudes, però tornem-hi, jeje Per bé o per mal, aquesta és la meva decisió... M'agrada massa la feina d'urgències com per deixar-ho, de moment jeje... Com a mínim estrenar l'hospital nou... = ) En cas contrari, ja prendrem una decisió arribat el moment oportú... Però que no em toquin massa la pera, jeje De moment a viure que són dos dies, jeje També ha influit rebre un correu d'un company que també s'ha reincorporat, així que... = )
Després de pair el dinar surto a fer un volt pel Botànic Garden...
Pujo fins al Mt Whitfield!!
Bones vistes... I hauré de tornar un dia d'aquest... En veig uns ocellots anomenats, cassowa...
Tombant per allà em trobo a un alemany, en Sasha, que està al hostel i parla una mica de castellà...
Tornem junts fent petar la xerrada, mig castellà, mig anglès, mig alemany, jeje Al final em tornaré poliglota i tot, jeje
Passem pel saltwater lake, un lloc maco com podeu veure...
Sopo aviat, actualitzo blog, contesto correus... Ja m'ha contestat la jefa i em diuen que m'esperen, jeje Em vaig a dormir aviat que demà toca buceig... 3 dies seguits! Ja descansaré el finde...
Bona nit!!
Una abraçadaaaa
Bona Nit!!!! Doncs m'alegro de les decisions... Penso com tu: inaugurar un hospital d'aquestes característiques no és una cosa que es pugui veure gaire sovint. La veritat és que vist de fora és espectacular: per sentir-se'n orgullós... clar... com ser de Reus, jeje!
ResponderEliminarPoca cosa més... m'autoapunto al sopar amb el Raul i la Sònia a la muntanya quan arribis, i celebrem el teu aniverssari, la seva boda i... ... alguna cosa més.
a veure què tal aquestes dies fent "d'hostie"... que no t'explotin, eh!!
Una forta abraçada i fins demà!!!!
Holaaa Robert, que tal?
ResponderEliminarM'alegro que em recolzis en les decisions que prenc, jeje Sempre ho fas per això... = ) Gràcies! I clar que haurem de fer un soparó per celebrar un munt de coses, jeje
Així que l'hospital ja deu estar ben bé acabat, no? jeje Ja veuràs quin xou, tot els canvis que s'auguren, jeje
Acabo de tornar de fer d'Hostie i la veritat és que molt bé... Maqueta la gent i tampoc se'm cauen els anells... M'ha tocat treballar bastant més que això, jeje Això podriem que és light, en comparació a d'altres feines, jeje
Ja et continuaré explicant! Fins aviat! Cuideu-vos molt!
Una abraçadaaa