Dissabte, 10 d'abril de 2010

Marxo d'hora de l'alberg per ser-hi abans a l'estació d'autobusos i resulta que el bus arriba 1h tard, jeje Es disculpa el conductor i no se que em diu perquè no l'entenc massa bé, jeje Que el conductor que havia de vindre havia marxat a Sydney o algo així, jeje Segurament que no és ben bé del tot així però tant se val, jeje L'important és que em porta cap al Lake St Clair National Park... = ) Vaig sol a l'autobús i em poso al darrera tot panxo amb l'ipod i sense sabates, com si estigués a casa... I no, Antonio, no passa res perquè em tregui les sabates, jeje ; )Arribo a les mateixes portes del Parc, tot un luxe, perquè dies enrera tenia una bona patejada per arribar-hi... Estic al mateix parc allotjat, en un backpacker que hi ha, que tot i que, més car que els altres, tinc una habitació per mi solet amb 3 llits, jeje i està la mar de bé... = ) Però no em donen l'habitació fins les 14h i com que són les 12h, menjo algo que porto i em vaig a fer un recorregut assequible...

Faig un recorregut que em porta fins al llac Shadow d'uns 13 km, més un parell de km més que li acabo afegint perquè allargo pel Larmairremener tabelti, un recorregut que hi ha en honor a la cultura aborigen i que explica una mica la història d'aquest parc...

Estava marcat en 5h, però tots els temps que m'estic trobant estan sobredimensionats, en 3'5h i parant a fer un munt de fotos torno a ser a l'area d'entrada del parc, jeje...Quins paissatges més macos, uns arbres gegants, molt húmid, ple de molsa i falgueres, clar que aqui no para de ploure, jeje tota la tarda que ha plovisquejat i segons he lleguit aquí plou 7 de cada 10 dies i només fa sol 1 de cada 10, jeje, així que avui tocava plovisquejar tota la tarda sembla ser, al vespre ha apretat una mica més però... Però ha valgut la pena posar-se en remull...

A més que he tingut una estoneta de sol a l'arribar-hi i he aprofitat els últims raigs de sol del dia... = ) Ara si que vaig a buscar la clau i la bossa que me l'estaven guardant a recepció, però abans d'anar-me'n em prenc a la cafeteria un bon tall de pastís de formatge ben merescut, molt semblant a l'últim que va fer ma germaneta, encara que no tant bó com el seu i un bon hot dark chocolate, és a dir, un colacao, jeje... S'han acabat les miseries i els sandwichs de mantega de cacahuet, jejeDutxeta, llegir, sopar i a dormir... Bueno això si em deixa el veí, un home gran que està amb una guitarra una mica desafinada o potser és ell el que està desafinat perquè allò no sona de cap manera, jeje M'agafen ganes de demanar-li per tocar alguna cosa, però no vull ser agossarat, jeje M'hauré d'esperar 4 mesos per tornar a tocar les meves, jeje Aisss m'hagués pogut endur una, quins records, jeje Però només em faltava això, jejeAhh! D'això que us havia dit d'una habitació per mi solet res de res, jeje Al final acabo dormint amb una colla d'Israelians, 2 noies i un noi, que resulta que havien arribat tard i no tenien on dormir, tot mullats que anaven pobres i els vaig dir que podien dormir a la meva habitació... El més divertit de tot és quan ja estem tots al llit, comença algú a furgar al pany, jeje Resulta que arriba una noia alemanya que també feia tard i havia fet reserva per telefon... Així que ja ens veus allà arreplegant-nos com podien, jeje I a sobre d'això, a les 5h del matí comença a sonar un xiulet... Ens despertem sense saber el que, buscant i resulta que era l'alarma antincendis que hi ha a tot arreu, jeje Amb això que m'enfilo a la llitera li dono un cop i es para... jeje I ja sense dormir més, jeje En fi, una més que us he explicat...Petons i abraçadesss