Dimecres, 07 d'abril de 2010
Surto de Hobart cap a Coles Bay, 3h d'autobus amb un transbord inclòs... No entenc ben bé res del que em diu el conductor, jeje Però vaig fent! Es que no vegis alguns australians per entendre'ls, suposo que és com si a un xino li parlés un andalús, més o menys, jeje Com ja us he dit, entenc el 25% del que hem diuen, l'altre 25% el dedueixo i l'altre 50% ni flowers, per dir-ho en anglés, jeje, és a dir, mai millor més ben dit, no entenc ni la meitat del que em diuen, jeje Però aquí estic, sobrevivint com puc... = ) Ja porto una setmaneta, ara només em falten 15 més, jeje Sobrevivint a base de sandwichs de crema de cacahuet, jeje No vegis que dolenta que és, ja no m'enrecordava, ehhh Maria del Mar, jeje Sembla ciment armat, jeje En fi... = ) Avui m'he trobat una gent molt variopinta, he estat parlant amb una gavatxa, comparteixo habitació amb una canadenca, he sopat amb uns californians d'origen camboians, però amb diferència, amb la gran majoria de la gent que em trobo, després dels xinos ets clar, són alemanys... N'està plé i no crec que sigui perquè hi hagi molt alemanys al món, sino perquè tenen pasta i viatgen, jeje Però em consola veure que també van subsistint, aquests a base de sandwichs de cogombre, que no se que és pitjor si això o la crema de cacahuet, en tot cas, la crema de cacahuet pels anglosaxons... Jo em quedo amb el pà amb tomàquet i el pernil, jeje Encara que aquí serà difícil, jeje Primer perquè no he vist en lloc pernil i segon perquè avui he comprat una tomaca per fer-la fregideta i m'ha costat 0'75$ i 1/2 dotzena d'ous 3'5$, ni que fossin de la gallina dels ous d'or, jejeA banda anécdotes, us explico que he fet, jeje Avui ha estat el meu segon dia de trekking, avui i demà toca el Freycinet National Park, he anat fins a la famosa badia de Winneglas, ara entenc perquè és tant famosa... Molt maca!
Surto de Hobart cap a Coles Bay, 3h d'autobus amb un transbord inclòs... No entenc ben bé res del que em diu el conductor, jeje Però vaig fent! Es que no vegis alguns australians per entendre'ls, suposo que és com si a un xino li parlés un andalús, més o menys, jeje Com ja us he dit, entenc el 25% del que hem diuen, l'altre 25% el dedueixo i l'altre 50% ni flowers, per dir-ho en anglés, jeje, és a dir, mai millor més ben dit, no entenc ni la meitat del que em diuen, jeje Però aquí estic, sobrevivint com puc... = ) Ja porto una setmaneta, ara només em falten 15 més, jeje Sobrevivint a base de sandwichs de crema de cacahuet, jeje No vegis que dolenta que és, ja no m'enrecordava, ehhh Maria del Mar, jeje Sembla ciment armat, jeje En fi... = ) Avui m'he trobat una gent molt variopinta, he estat parlant amb una gavatxa, comparteixo habitació amb una canadenca, he sopat amb uns californians d'origen camboians, però amb diferència, amb la gran majoria de la gent que em trobo, després dels xinos ets clar, són alemanys... N'està plé i no crec que sigui perquè hi hagi molt alemanys al món, sino perquè tenen pasta i viatgen, jeje Però em consola veure que també van subsistint, aquests a base de sandwichs de cogombre, que no se que és pitjor si això o la crema de cacahuet, en tot cas, la crema de cacahuet pels anglosaxons... Jo em quedo amb el pà amb tomàquet i el pernil, jeje Encara que aquí serà difícil, jeje Primer perquè no he vist en lloc pernil i segon perquè avui he comprat una tomaca per fer-la fregideta i m'ha costat 0'75$ i 1/2 dotzena d'ous 3'5$, ni que fossin de la gallina dels ous d'or, jejeA banda anécdotes, us explico que he fet, jeje Avui ha estat el meu segon dia de trekking, avui i demà toca el Freycinet National Park, he anat fins a la famosa badia de Winneglas, ara entenc perquè és tant famosa... Molt maca!
Fins i tot, he vist pingüins, lloros, ...Llàstima que estigués el dia tapat i plovisquejant, a veure demà que... Això si, una bona patejada, no només pel parc si no per arribar-hi... Des de Coles Bay tinc una hora per arribar-hi i un altra per tornar-hi, a més de les hores de caminar pel parc...
És el que te no tenir cotxe... En fa l'efecte que soc l'únic pringat, jeje Però l'important no és la fita, si no gaudir del camí i jo vaig fent xino-xano... = )Les fotos que he pres no li fan justicia al parc, però creieu-me quan us dic que és ben maco... Espero que us agradin!Una abraçadaaaa
No hay comentarios:
Publicar un comentario