Divendres, 23 d'abril de 2010

Moltes Felicitats als Jordis, Jordines, enamorats i enamorades... Espero que us regalin a tots i totes moltes roses i llibres... = ) Jo m'he baixat un llibre que m'ha enviat una amiga i que m'aniré llegint, jeje = )
Ens llevem a bona hora per veure la posta del sol,,,

Esmorzem i ens anem cap al Lake Tekapo un altre cop... Amb els Alps Neozelandesos darrera! Impresionant! És d'un blau intens, que potser no podeu apreciar a les fotos... = ( Però és ben maco! Em recorda als llacs dels Pirineus... Aquests llacs glaciars que pels sediments de roca que tenen, que en alguns llocs anomenen farina de roca i que es creen quan el fons d'un glaciar rocós entra en fricció amb la roca, evidentment durant milions d'anys, jeje... Aquestes fines partícules, donen a l'aigua una qualitat lletosa i fa que els rajos del sol es refractin... D'aqui aquest blau intens... = ) Molt guapo!!

D'aqui ens anem cap al Mont Cook o Aoraki passant pel Lake Pukaki... Uns paissatges espectaculars, que ens recorden al Senyor dels anells, jeje De fet alguna escena esta rodada aquí... La guia dia que les imatges de "Montañas nubladas" són dels Alps Neozelandesos... = ) Llàstima que quan arribem allà, està plovisquejant i les vistes no ens acaben de deixar veure el cim...

Fem un volt pel Centre de visitants on hi ha un museum molt currat i fem un tomb per allà... Jo també m'hagués tornat a quedar allà a esperar que el temps millorés, però clar està, el meu company de viatge vol continuar, jeje De totes maneres les previsions meteorològiques al Mont Cook pels pròpers dies no són bones, aigua i vent, així que de totes maneres no hagués pogut fer massa cosa... = ) Ens trobem molts alpinistes per allà, que estàn a l'espera de bon temps per fer un intent de coronar algun cim... El més alt és el Mt Cook amb 3755m, però hi ha uns quants 3000m a la vora... Hagués estat bé poder fer algun... = ) En un altra ocasió...
Proseguim el viatge fins a Oamaru a la costa... Una ciutat que ja comença a ser considerablement gran... Dinem al seu port, algo ràpid, pasta un altre cop, jeje però prenent el solet i gaudint de les vistes, al costat d'un lloc on es reserven sortides per anar a veure la colònia de pingüins blaus més gran de Neozelanda i que es poden veure fins i tot, d'allà mateix, però que no arriben fins al vespre a una antiga pedrera que hi ha per allà...

Decidim continuar fins a Dunedin, ja que allà també és poden veure pingüins, foques, albatros i demés animals i ja és una mica més gran...Arribem a Dunedin, després d'haver recorregut uns 450km i ens informem al centre de visitants on acampar... Ens deriven a un Caravan Park, però on disposem de tots els serveis, com cuina, dutxes i demés... Ens quedem allà encara que haguem de pagar, ja que bé ens haurem d'anar dutxant, no? Ho anirem alternant amb llocs d'acampada lliure...Dutxa, connexió a internet per mantenir-vos informats i que no sigui dit... Coneixem a una noia que és diu Evelyn i és de Barna, jeje Que està tombant per aqui sola, jeje Xerrem una estona amb ella i quedem en que s'afegirà amb nosaltres uns dies...Un sopar més en condicions... Una amanideta amb uns escalops i una poma! Sortim a fer un beure per la ciutat ja que es veu ambientillo i ve de gust... I a dormir aviat que demà toca acostar-nos a la Península d'Otago que diuen que és ben bonica... I des d'on es poden veure colònies d'animals marins... Ja penjaré fotos, no patiu... = )

Bonaa nitt

Una abraçadaaa