No para de ploure a la costa Oest...

Dilluns, 26 d'abril de 2010

Tota la nit que plou... 36h sense parar de ploure en cap moment! = ( Ja tenim prou aigua, jeje Però això no ens farà canviar els plans...Esmorzem d'hora amb l'Evelyn i ens acomiadem... Ella és quedarà aquí uns dies i potser ens tornem a trobar més endavant per l'illa, qui sap? Ens dirigim cap al Lake Wanaka, passant per Arrowtown i Cardrona...

Un recorregut entre muntanyes al·lucinant... Llàstima d'aquesta incessant pluja...

El que passa és com tot, quan fa tants dies que no pares de veure paissatges espectaculars, al final t'acostumes i no ho aprecies tant... És com tot a la vida! = ) Quan tens alguna cosa no la valores fins que la perds, però ara no és moment de posar-nos sentimentals, jejeArrotown és un poble bonic, d'aquests de postal... Amb un fons rogenc, senyal que ha arribat la tardor...

Va ser el primer assentament xinés durant la febre de l'or que va moure milers de xinesos cap a aquestes latituds, hi ha un museum i tot, però no ens entretenim... També passem pel Lake Hawea! Molt xulo també... No m'estranya que tinguin tants llacs i aquests paissatges si no para de ploure... També és cert que ja sabiem que a la costa Oest normalment plou... Ens trobem davant d'un dels llocsamb major pluviometria del món, 15000 litres a l'any... Això és moltíssim, tenint en compte que hi ha llocs com Mauritània on només plouen 200l a l'any o Almeria si fa no fa, jeje En fi, que el món està mal repartit...Passem per Makaroura, poble d'entrada al Mount Aspiring National Park, que al igual que fins ara, xulíssim... = )

Ens trobem amb salts d'aigua espectaculars i al passar pel Hast Pass, ens trobem uns que estan fent un rappel en pantalons curts pel pont fins a tocar del riu, que no vegis com baixa... Una mica penjats, mai millor més ben dit... = )

Quan arribem a Haast a 3km de la platja, parem al punt d'informació per informar-nos si val la pena anar fins a Jackson Bay, un poblet de pescadors que està a 50 km, però que ens cau en sentit oposat al que hem de seguir, ja que anem cap al Nord... Ens diuen que és un lloc ben maco i amb moltes possibilitats de fer trekkings, però res que no hagim vist fins ara... I tenint en compte que no para de ploure, no podrem fer cap trekking. Així que, ens estalviem 100km i un parell d'hores...Per fi arribem al Fox Glacier a l'entrada del Westland National Park, és d'hora però hem decidit de fer nit aquí... Sembla ser que l'aigua ens dongui treva per primer cop en 2 dies... Per fi! = )Avui em tornat a fer vora de 400km i ja en tenim prou! Ens informem al Centre de visitants sobre un free campsite i sobre on podem fer skydive, és a dir, salt en paracaigudes...Ens indiquen que a 21km hi ha una zona d'acampada, la Gillespies Beach... I que al final del carrer trobarem una empresa que fa salts, però amb el temps que està fent durant tots aquests dies no estan volant... Llàstima perquè és un lloc immillorable, tenint de fons el Glaciar Fox, els Alps Neozelandesos, la selva tropical i el Mar de Tasmania... = ) Quan anem a preguntar ens diuen que efectivament com a mínim fins dijous no està previst que el temps canviï, així que en una altra ocasió o lloc serà... Abans de dirigir-nos a la zona d'acampada anem a un mirador des d'on es pot veure el glaciar...

Demà intentarem arribar-hi!Ens dirigim cap a la zona d'acampada i el recorregut fins allà és molt guapo, transcorre per un bosc de coníferes! La zona d'acampada és perfecta, disposa de WC, aigua, unes tauletes sota cobert i la platja a 50m...

Això si, el vent bufa de valent! Hi ha un parell de cotxes més...Passem la nit aqui... Sopem d'hora, un bistec amb unes verduretes... Tot molt bó! = )Ens remirem la pelí que tenim, ja que no tenim res millor a fer i a dormir aviat que demà volem fer una caminada que ens acosti fins al Glaciar Fox i potser un altra caminada fins a la Galway Beach on hi ha una colònia de foques marines, però tot anirà en funció del temps...Bonaaa nit!
Petons i abraçades